MCOACHCAT MCOACHESP
COACHING PERSONAL I ESPORTIU: FORMACIÓ
inici inici actualitat testimonis contacta
mcoach
coaching
pnl
faq

serveis
coachPersonal
coachEsportiu
coachExecutiu
formacio mentorCoach

ACTUALITAT i ARTICLES

Bookmark and Share

La motivació en les dones i l’esport
article de Montse Cascalló publicat al web "Esport i Dones" al Maig'2009

tornar a l'índex d'articles...

Noies i dones esportistes

Esport i Dones, coaching esportiu a MCOACHAquest és el primer d’una sèrie de tres articles que revisaran les darreres investigacions conegudes que s’ha fet respecte al tema de “Com es motiven les dones”, i per tant quins aspectes hem de tenir en compte per aconseguir una major participació de la dona en l’esport. Es tracta de conèixer quins trets diferencials hi ha pel que fa a motivació i estimulació, per a poder dissenyar accions i polítiques que siguin més efectives.

El primer d’aquests articles revisarà l’estat actual de coneixements sobre el tema i quin és l’impacte en la participació de les noies i dones com a esportistes. En els articles que seguiran es revisarà l’impacte en dones entrenadores i en dones directives en entitats esportives.

El fet d’observar que les dones s’obren a la vida ben dotades de capacitats i encara així acaben molt de cops amb un reconeixement inferior als homes i se’ls reconeixen menys èxits, no és explicable sols sobre la base de discriminació de gènere com normalment considerem. Alguns autors i autores van proposar que les dones tenien una barrera interioritzada per l’èxit; al·legant factors de personalitat, consideraven que la dona estava menys motivada cap al èxit, entenent aquesta motivació com el desig d’obtenir l’excel·lència mitjançant l’esforç, i que el que la majoria de les dones buscaven era satisfer la seva necessitat d’aprovació social.

La realitat és que la recerca efectuada demostra que les dones en general tenen també un alt grau de motivació per l‘èxit i que això no és un factor diferencial. En el mateix sentit, el resultat dels últims estudis apunten a que la creença generalitzada de que les dones tenen més necessitat d’aprovació perquè són més sensibles al reforçament interpersonal (motivació extrínseca) no té cap base sòlida. D’altra banda, els nous estils de lideratge, sempre relacionats amb l’èxit personal, també ens alliberant de la idea de que les dones s’han de masculinitzar demostrant ser dures, inflexibles defensant les seves postures, quasi agressives parlant amb veu forta i poc escoltar i per a demostrar que no son dones submises que busca l’aprovació, realment allò sols es podia acceptar fa 30 anys, però no avui en ple segle XXI, quan tothom, homes i dones, comencem a entendre que el lideratge passa per un veritable respecte pel altri i les seves opinions i desitjos.

En aquest punt tornem als trets diferencials que estem buscant, els que incideixen en la participació femenina en l’esport. El que si han demostrat estudis és que les situacions competitives estimulen menys a les dones que als homes, això afectaria als esports amb un alt component de competitivitat i explicaria en part la permanència de les dones en esports més tecnificats, on el component de demostració de la força i la potència és menys rellevant que l’excel·lència tècnica (cas de la gimnàstica, sincro,...). Aquest fet estaria relacionat amb els nivells de testosterona i realment es poc el que es pot fer al respecte. No es tracta d’hormonar a les noies com feien sense mesura als antics països de l’Est i encara es fa de forma més subtil a algunes contrades.

Però hi ha més, un altra punt que pot explicar diferències i sobre el que si podem incidir i actuar. Es tracta de l’observació de que per a les dones, el aconseguir l’èxit pot ser causa d’ansietat molt elevada en determinats moments de la vida com ara l’adolescència i que les dones en aquesta situació busquen canvis importants per a poder reduir aquesta ansietat extrema. Aquest fet pot explicar molt bé l’alt grau d’abandonament de la pràctica esportiva a l’adolescència de noies esportistes amb gran talent practicant esport de competició d’un cert nivell. La nostra reflexió hauria de ser – què podem fer per reduir l’ansietat de les noies esportistes?

Aquí és on la formació dels nostres entrenadors i entrenadores es revela clau, on necessitem professionals i entrenadors que no sols siguin competents tècnicament i tàcticament, sinó que tinguin desenvolupats habilitats d’intel·ligència emocional que els permetin un equilibri entre l’exigència esportiva i el recolzament de l’autoconfiança de l’esportista. Però que és l’ansietat de l’esportista si no una manifestació del seu elevat grau d’estrès? I que és l’estrès sinó el desequilibri entre el que hom percep que se li demana i el que considera que és capaç de donar? Treballem dons per tenir més entrenadors i entrenadores formats en habilitats d’intel·ligència emocional que sàpiguen tenir les noies esportistes motivades i no estressades, i aconseguirem que menys noies, moltes d’elles amb talents innats i ben treballats per a ser esportistes de gran nivell abandonin l’esport als 16 anys.

tornar a l'index d'articles...
veure l'article original a "Esport i Dones"...


 

Passió per l'esport, Passió per les persones

disseny web abacmedia